UNA NOVA VICTÒRIA QUE FA SOMIAR
Després de la sorprenent derrota en terres gironines en front del GEiEG, en la que l’equip no va ser capaç de superar un rival híper-motivat que lluitava per aconseguir els dos punts que l’ajudessin a escurar les darreres possibilitats per no baixar, ens esperava un altre partit molt exigent donada la qualitat del rival i la mateixa necessitat de punts, tot i que en aquest cas per apartar-nos d’aquesta disputada tercera plaça que dona accés a l’ascens a la categoria reina de l’handbol català. Era un partit de tot i res, després de tot un any de lluita dels nostres jugadors que els ha permet mantenir-se en aquestes posicions privilegiades, aquest partit podia deixar-nos fora a falta de dues jornades de competició.
La crida a l’afició no es va fer esperar, i, com sovint sol passar a casa nostre, la resposta va ser magnífica, ¾ d’entrada al pavelló que va donar a l’equip una dosi extra de motivació, un 8e jugador que feia que semblés tot més fàcil. Però també vam tenir un convidat d’excepció al que volem agrair especialment el seu suport, el grup de seguidors del Santfeliuenc FC “Sentiment Inmortal 1905” van ser-hi al nostre costat animant, conscient de lo important que és per a la nostra Ciutat poder gaudir d’esport de qualitat. Tot semblava perfecte per una victòria còmoda.
Però res més lluny de la realitat, Les Franqueses, amb un equip molt sòlid va posar-se per davant al marcador amb diferències mantingudes de 2-3 gols, que ja feia preveure que no seria llenç fàcil acostar-se al marcador i menys encara, guanyar el partit. El nostre equip, amb una defensa clàssica 3-2- 1 molt agressiva a la línia de 6 metres, habilitava al rival a que, gràcies a un joc exterior sustentat en uns molts bons llançadors, aquest mantingués les diferències. Al final de la primera part el resultat d’11-12 no reflexava les diferencies que es van produir al
llarg dels primers 30’.
A la represa, l’equip va sortir molt més desinhibit, conscient de la importància del que es jugava i que s’ho jugava a casa seva davant la seva afició, i no va fallar. Ja al minut 20’ es va posar per davant gràcies al joc col·lectiu i a una gran actuació del porter Tomàs Álvarez i del jove lateral Alex Malid, que amb 7 gols de 10 intents va portar en volandes l’equip fins a aquesta important victòria que a falta de dues jornades pel final més un partit endarrerit que
jugarem aquest mateix dimecres a les 22h al Pavelló en front de La Garriga, pot suposar el cop a la taula definitiu per aconseguir el son de l’equip, del Club i dels amants de l’handbol a la nostra Ciutat.
Ara més que mai, s’ha d’acabar la feina. Però amb el recolzament de l’afició crec que és impossible que se’ns escapi aquest any. Recordeu que aquest dimecres a les 22h us esperem a l’Andrey Xepkin per ajudar l’equip, recolzant-lo en aquests darrers però importants passos.
1, 2, 3, Sant Llorenç !!!
