Video de recolzament al lesionat Jordi Ruf.
No vam ser-hi, l’equip va protagonitzar la tarda més fosca de la temporada enfront del Sant Vicenç, qui va jugar amb molta més intensitat i va aprofitar les seves armes per a acabar guanyant còmodament el partit. La situació no era gens fàcil, degut a les nombroses baixes per lesió de les últimes setmanes l’equip arribava al partit molt mancat d’efectius, però en tot cas no vam donar el que podem donar en cap moment del partit. Les primeres avantatges en el marcador van ser mínimes per al nostre conjunt, però el Sant Vicenç ràpidament es va col·locar 1 o 2 gols per sobre ja que l’actuació defensiva del nostre equip era bastant dèbil. Malgrat estar dins del partit, no estàvem trobant els recursos tàctics col·lectius que buscàvem i la intensitat individual era massa baixa per a l’exigència del partit. Poc a poc el Sant Vicenç augmentava l’avantatge fins al 8 - 12 que ens feia demanar el primer temps mort del partit. A partir d’aquí, sense realitzar tampoc un bon joc col·lectiu, el nostre equip va trobar solucions individuals en atac que van permetre arribar al descans amb un 19 - 17 en el marcador que reflectia el baix rendiment defensiu. A la represa un parcial en superioritat perdut per 0 - 2 va marcar el desenvolupament de la resta del partit. Aquest avantatge donava confiança als visitants que cada vegada es sentien més còmodes, especialment en l’aspecte defensiu, on el Santllu no trobava en cap moment el joc col·lectiu necessari per a superar-ho. A partir d’aquí, domini absolut del Sant Vicenç que va assecar defensivament al nostre conjunt i va mantenir el seu ritme defensiu, davant d’un conjunt santfeliuenc amb manca absoluta de mentalitat per a intentar revertir la situació. L’avantatge es va anar augmentant fins al màxim del 25 - 40 final. El partit va deixar molt males sensacions a tothom relacionat amb l’equip, i cal fer crítica per a recuperar la nostra millor versió. Malgrat això, aquest partit no pot desmerèixer la gran temporada i treball d’aquests nois que estan competint cada setmana amb els millors equips de Catalunya, sovint en situacions complexes i fent grans partits d’handbol. S’ha d’aixecar el cap, apretar-se fort el cinturó i treballar per a tornar al nostre nivell el que queda de temporada.
