Victòria important en front el líder
Pocs creien que el Santllo fos capaç de trencar la imbatibilitat dels cambrilencs que, després de 2 anys i mig sense cap derrota, portaven la imbatibilitat com un tret distintiu de la seva fortalesa a la seva canxa de joc. Jugadors acostumats a jugar en categories superiors i acostumats a gestionar la tensió dels partits d’alt nivell, van caure derrotats per quelcom més que un grup de joves jugadors ambiciosos i amb talent, perquè més que tot això aquest equip és un grup d’amics units per una afició comú: l’handbol, que han trobat a la nostra ciutat, al nostre club, i catalitzats per un entrenador que està transmetent als jugadors els valors de l’esforç i la companyonia, un cultiu perfecte per explotar i combinar les seves qualitats, que com a resultat, estan fent història a l’handbol de la nostra ciutat. Un partit vibrant que els nostres jugadors van saber jugar de tu a tu tot i la pressió que des de la grada feia l’afició local, que va animar al seu equip fins al final.
Van començar els nostres jugadors molt concentrats, utilitzant les eines clàssiques d’aquest equip: una defensa 3-2-1 pressionant amb una sortida ràpida dels laterals que va sorprendre a l’equip rival, va callar la grada per uns minuts i va posar un 0-5 al marcador que feia preveure una tarda llenç còmoda per l’equip rival. Poc a poc es van anar equilibrant les forces, el Cambrils, amb circulacions molt ràpides intentava apropar-se a la porteria, però quan arribava es trobava amb l’encert del nostre porter: en Tomàs, que el dia del seu retorn després de més d’un mes lesionat va ser una assegurança darrera donant confiança a l’equip, i el primer atacant al construir l’atac com primer home. Tot i els esforços locals, el nostre equip responia amb seguretat i arribava a la fi de la primera meitat amb el 11-16 que donava il·lusió al nostre equip.
La segona part va començar amb un Cambrils necessitat i sabedor que no podia fallar si volia guanyar el partit, i ho va aconseguir, un parcial de 5-0 feia preveure el pitjor pels nostres jugadores, però la veterania i sang freda dels nostres laterals Andrés Fernández amb 4 gols (10 en total) i en David Pueyo amb 5 (9 en global) van fer que el partit és decantés de la part del nostre equip. Però aquest no és un partit per destacar individualitats, tots els jugadors van jugar a un gran nivell i gràcies al treball defensiu que obligava als rivals a esforçar-se molt més de l’habitual, el percentatge d’aturades va ser molt alt, i també a l’atac, on els bloquejos i les circulacions habilitaven als jugadors-llançadors a bones posicions de tir. En definitiva, si sempre es juga així, aquest equip no te aturador, sent capaç de tot. El final del partit ho va ser amb suspens, ja que a falta d’un minut i amb el marcador favorable vam fallar un penal que podia haver sigut definitiu, però també els rivals han d’encertar i en aquesta ocasió no ho va fer, arribant al final del partit amb el marcador final de 28-29. Una merescuda victòria que ens col·loca en una posició privilegiada, segons a un punt del primer a falta de nou jornades pel final i amb una renda de 4 punts en vers el quart classificat que marca la posició de no ascens.
Ara toca sang freda i no abaixar la guàrdia, no n’hi ha equip ni partit fàcil, i més tenint en compte que els rivals provaran d’esforçar-se encara més per guanyar l’equip revelació d’aquesta competició. Diumenge vinent a les 12,30h us esperem a tots per ajudar l’equip a seguir fent història i aconseguir el seu gran repte de l’ascens.
1, 2, 3, Sant Llorenç !!!